La sang és més dolça que la mel

Any 2002. Damià Surrell, caporal de la Unitat d‘Investigació de Figueres, amant de la bona cuina i del tai-txi, viu exultant després de rebre la medalla al mèrit policial per haver resolt un robatori amb homicidi. Però el que ell no sap ni tampoc la seva unitat policial és que ben aviat tindran a les seves mans un cas d‘allò més enrevessat: al Museu Dalí, apareix mort un jove vigilant amb una nota enigmàtica a la boca. D‘altra banda, la màfia russa i algunes organitzacions implicades —capitanejades per un cervell anomenat Dmitry— planegen cometre un robatori mitjançant un pla ben elaborat i intel·ligent. ¿Quina relació hi ha entre aquestes dues històries? ¿Per què es comet un crim d‘aquestes magnituds a les portes d‘un robatori d‘alta volada? O potser és per desviar l‘atenció? A les mans teniu un cas ben complex, de falses pistes i de tramuntanes que bufen per totes bandes. La qüestió és saber d‘on bufen.